El nombre de capes del vidre a prova d'explosió-varia segons el tipus i l'aplicació. Les estructures comunes inclouen dues o tres capes. Des d'una perspectiva tècnica, el disseny bàsic del vidre a prova d'explosió-aconsegueix resistència a l'impacte i protecció contra esquitxades mitjançant una estructura de múltiples-capes. Les estructures típiques inclouen:
1. Estructura de dues-capes: la capa exterior és de vidre temperat normal i la capa interna és una capa intermèdia de polímer (com ara PVB o EVA). Quan el vidre exterior es trenca, la capa intermedia adhereix els fragments, evitant que es dispersin. S'utilitza habitualment en comptadors bancaris, parabrises de cotxes, etc.
2. Estructura de tres-capes: s'afegeixen dos materials de capes intercalades entre les dues capes de vidre o s'utilitza una forma composta de "vidre + intercapa + vidre". Aquest disseny millora significativament la resistència a l'impacte i és adequat per a llocs amb alt risc d'explosió, com ara plantes químiques i instal·lacions militars.
3. Estructura multi-de capes especials: alguns vidres a prova d'explosió-de gamma alta-de gamma alta tenen encara més capes (com ara cinc capes), dispersant encara més la força d'impacte alternant el vidre i els materials entre capes. Tanmateix, això és més car i s'utilitza principalment en entorns aeroespacials o extrems.
Des d'una perspectiva estàndard del sector, el nombre de capes de vidre a prova d'explosió-ha de complir les normatives de seguretat nacionals o internacionals. Per exemple, l'estàndard xinès GB 15763.3-2009 estipula que el vidre a prova d'explosió-ha de superar proves de resistència a l'impacte i resistència al foc, però no exigeix un nombre específic de capes; en canvi, classifica el vidre segons l'escenari d'ús. Per exemple, el vidre a prova d'explosió-que s'utilitza als bancs normalment té dues capes, mentre que les finestres d'observació dels dipòsits d'emmagatzematge de productes químics poden utilitzar tres capes. A més, el rendiment del vidre-a prova d'explosió també es veu afectat pel gruix dels materials de les capes intercalades i pel tipus de vidre (com ara temperat o semi-trepat). Per exemple, el vidre temperat de 6 mm de gruix amb una capa intermedia de PVB d'1,52 mm pot oferir un millor rendiment a prova d'explosió que el vidre de 8 mm amb una capa intermedia de 0,76 mm. Per tant, el nombre de capes no és l'únic indicador i s'ha d'avaluar conjuntament amb el disseny global.
